Lliga FCF - 2a Volta - Jornada 19

Cercle Sabadellès 1856 6 - C.E. Sabadell FC "B" 2
Partit celebrat a les instal.lacions del Cercle Sabadellès 1856 el dissabte 7 de Març de 2009 a les 12:30 hores.

Crònica d’en Jordi Pla (El Delegat)

PARTIDÀS, PARTIDÀS I PARTIDÀS………I MÉS I MÉS I MÉS I MÉS PARTIDÀS, PARTIDÀS, PARTIDÀS I MÉS PARTIDÀS…….

P - A - R - T - I - D - A - S !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PREPARACIÓ, MOTIVACIÓ, ORDRE , AUTOESTIMA, CONCENTRACIÓ, VOLUNTAT, ORGULL, ESPERIT D’EQUIP, ESPERANÇA, ESPIRIT COMPETITIU, CREURE EN L’EQUIP I EN SI MATEIXOS, … TORNAR A RECUPERAR EL BON JOC I L’AUTOCONFIANÇA ... són alguns dels adjectius que em passen pel cap a l’hora d’escriure la crònica del partit.

Des de el primer partit que em varen encarregar l’honor de formar part d’aquest equip en la noble tasca de delegat d’equip, que em vaig sentir molt orgullós i honrat de poder compartir tots els moments dels partits amb els nostres jugadors, bons i dolents…tots.

No us podeu imaginar la sort que tinc de poder estar al costat d’ells en tots els partits. La il·lusió que tenen, els comentaris que fan, com es troben, les vivències, les sensacions que tenen, veure’ls com progressen, com milloren, les actituds………..etc, etc……… cada setmana tinc ganes que arribi el Dissabte al matí i l’hora del partit per poder gaudir de moments esplèndids, divertits i sensacionals al seu costat i al de l’entrenador.

Dissabte passat crec que no l’oblidaré mai, i penso que cap de nosaltres ho hauria de fer.
Tots aquests adjectius del inici i d’altres de sensacionals… són els que es van ajuntar el dia del partit i que sempre hauríem de tenir presents.

Veure a tot l’equip tal i com els varem veure el Dissabte, poques vegades ho he vist. Inclús en la fila de la revisió de les fitxes es notava la tensió.
Els jugadors es creuaven unes mirades entre ells i es feien unes repassades que m’hagués agradat estar dins el seu cap per saber el que estaven pensant en aquells moments.

El Dissabte va se un dels poquíssims partits on em disposat de tot l’equip al complert i a més en perfectes condicions físiques.
L’ambient del partit sensacional, una « graderia » plena fins als topes,……. mares, pares, avis/es, cosins/es, tiets, tietes amics/amigues i fins i tot algun aficionat espontani amant del bon futbol i de les emocions fortes !!!!!!

Avanç del inici del partit hi havia un respecte mutu entre els dos equips. Sabien que era el partit en que es jugava el ser o no ser……., l´estar fora o dins…….., i els dos equips ho tenien molt clar, els entrenadors varen treballar els equips durant la setmana molt intensament . El respecte era tant que l’equip contrari fins i tot va portar jugadors de l´A en una decisió molt respectuosa però ineficaç davant d’un equip com el nostre.

El partit va començar de la pitjor de les maneres. Gol al minut 1 del Sabadell. Es va palpar per una estoneta el inici del que podia ser una gran tragèdia.
L’equip ni es va immutar, lluny de desmoralitzar-se, varen treure l’orgull , tota la força i energia que portaven i varen controlar tota la primera part amb un esforç de titans.
Òscar al minut 11 empata, l’Oriol al 18 avança a l’equip i el Sergi al 22´ marca el 3-1.

Al descans s’aprofita per rebre les instruccions del fantàstic entrenador Arnau, per mantenir la intensitat i concentració de la primera part.

Al minut 3 el Sabadell escurça l’avantatge però al següent minut l’Oriol s’encarrega de deixar les coses clares i al seu lloc. 4-2.
Els minuts continuen i el Sabadell veient que no poden fer davant d’un rival clarament superior van perdent pistonada i moral. Els nervis van creixent en els entrenadors rivals que no paren d’increpar a l’àrbitre i es guanyen la targeta (merescuda)
El 5-2 arriba al 18´per part de l´Òscar i el 6-2 el Sergi marca l’últim gol d’aquesta inoblidable jornada.
Esclat d’alegria de tota la “graderia” i evident felicitat dels jugadors, cos tècnic i delegats…..

És totalment injust que a la crònica només surtin els noms dels golejadors, quan el partit del dissabte des de el primer a l’últim varen estar extraordinaris.
Porteria sensacional. El Ricard Z. sens dubte és el jugador més important de l’equip.
Defensa extraordinària. Jordi, Nil, Biel, Roger i Ricard A.. senzillament sensacionals. Mitja incansable Joan, Oriol i Sergi lluitadors i uns davanters de fantasia amb l´Òscar i l´Àlex.

F-A-N-T-À-S-T-I-C-S TOTS ELLS

Per cert, al final del partit no va haver-hi manera de convèncer a l’àrbitre que el resultat havia estat 6-2 i no 5-2 com va reflexa a l’acta del partit.

L’autèntic repte el tenim ara. Em de defensar el lideratge si volem quedar primers. No ens podem permetre el luxe de perdre cap partit.